Banda de la UMH

XXIX Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana

1ª Secció (85 places)
1er Premi: Sociedad Protectora Musical La Lira de Alfarp (360 punts)
1er Premi: Agrupació Filharmònica Borrianenca de Borriana (324)
2on Premi: Sociedad Arte Musical La Filarmónica de Callosa de Segura (300 punts)
2ª Secció (65 places)
1er Premi: Unió Musical l'Horta de Sant Marcel.lí (347 punts)
1er Premi: Sociedad Unión Musical La Constancia de Catral (324,5 punts)
2on Premi: Asociación Musical Artística Nulense de Nules (295,5 punts)
3ª Secció (45 places)
1er Premi: Unión Instructivo Musical La Esmeralda de Almassora (343 punts)
2on Premi: Unió Musical de Beniarbeig (289 punts)
2on Premi: Societat Musical La Tropical de Benigànim (288 punts)

 

Ú que passava per Xest
per Elèna Casero

Els meus elementals coneixements musicals m'impedeixen criticar la categoria d'una composició o la seua execució per una banda o una orquestra.

La meua oïda, la meua percepció i els meus sentiments no m'impedeixen, no obstant això, fer la valoració humana de la interpretació d'una obra. Ahir vam tenir de nou l'oportunitat de comprovar la diferència que existeix en la manera de fer música entre unes bandes i altres. Algunes d'elles, malgrat que la seua interpretació, amb tota probabilitat, s'ajustava al guió, no acabaven d'arribar al públic. Jo les trobava fredes, llunyanes, com si no pogueren soltar la música dels seus instruments. Vaig tindre la sensació de que quan un solista estava tocant es quedava així: a soles. No havia gens al seu al voltant, ningú li abrigallava, ni una nota sonava.  Semblava més la banda sonora d'una pel.lícula que música en directe.

En unes altres bandes, en un parell d'elles ahir, la meua percepció va ser completament diferent. És, obviament, el cas de la nostra banda. Imaginant, que poc ens costa, en més d'una ocasió vaig sentir que al voltant de cada músic, fregant els seus peus existia un núvol que feia de transmissor entre tots ells i el director. Un halo que embolicava a tots, l'ànima de la música que arribava fins al públic fent-nos sentir la seua màgia. Comunicació, complicitat i emotivitat en una càlida, humana i fins ahir barbuda batuta.

La ciència que no sempre entén d'emocions ha definit, segons les últimes investigacions, que l'ànima resideix en el cervell. Suposant que això és cert i, després del vist i escoltat, podem arribar a la conclusió que aquesta banda nostra té una immensa capacitat cerebral.

Enhorabona a tots i gràcies per la intensa emoció que ens feu sentir.

Reflexión
por Daniel Torregrosa Rabanaque

Muchas gracias a todos por ayudarme a ser más feliz y hacer que el esfuerzo valga la pena.

La Banda, desde que estoy en ella (12 años), ha sufrido muchos altibajos, años en los que nuestro gran reto era tocar el "Día de pascua"… y acabarla, años en los que había falta de motivación, por falta de músicos, por discusiones... años en los que dábamos miedo, ya que éramos una clase de quinto de EGB, también épocas doradas, como en el certamen del 2000, que parecía que habíamos tocado techo y la Banda no podía dar más de si (qué equivocado estaba…).

Ahora llevamos mucho tiempo en una línea ascendente, donde los que érais más pequeños habéis crecido y ya sois grandes músico/as. Además, se nota ese buen rollo entre vosotros y se contagia a los que somos más rancios. Que no se extinga esa llama y démonos más alegrías, que al final a nadie le importa más que a nosotros, los que formamos parte de la Unió.

Ahora, tened presente que muchas caras que hemos visto en este último certamen no las volveremos a ver, por lo tanto, los que creíais que estábais en segundo plano os toca coger el papel protagonista y motivar a los demás hacia una meta común. Eso es un equipo, eso es lo que nos hará más grandes. Ya no vale esconderse detrás de un atril o tocar 2p para que no se oiga el empastre. Cada uno tiene su responsabilidad ya que hemos demostrado que por lo menos algo sabemos y algo de interés tenemos ¿no? Si no, haberlo pensado antes y no haber ido a ganar…

Me gustaría darles las gracias a todos los que estáis ahí desde siempre: Rafa por sus primeras clases de la escuela, Santi y Mancio por poner orden donde parece imposible, Juan Carlos por cultivar esa cantera que nos sirve a la Banda para crecer en cantidad y calidad, a Miguelón por su gran gestión al frente de la Banda.

Y cómo no, por supuestísimo a Miquel Morellá, que nos da tanto por tan poco, al que debemos estar inmensamente agradecidos, ya que solo él sabe sacar lo mejor de nuestra música y hacernos mejores personas a la vez.

Este certamen me ha hecho plantearme nuevas cosas, sentimientos, ganas de mejorar y superarme, así que os animo a todos a que penséis en las cosas buenas que habéis conseguido al margen del primer premio, antes de ir ya éramos ganadores.

Un abrazo.

Les coses d’un primer premi
per Carles Hernández Coscollà

La U.M.L’Horta som gent de puta mare, i el qui no se ho crega a Xest tenia la prova per a la seua fé. Amb voluntat varem anar conseguint coses que ens farien campions ben merescudament. Com que aquestes coses  (musicalment parlant) no són, sinó que passen a la vida, recordaré algunes situacions on aquestes coses crec que varen aparèixer en el transcurs de la preparació d’este certamen:

Per al qui no ho sàpiga, a una partitura musical hi ha elements fàcils i difícils d’interpretar, independentment d’això hi ha que fer-ho tot bé. Les coses difícils a voltes es presentaven en forma d’escales ràpides. El director pot estressar-se davant d’una d’aquestes dificultats. En este cas parava l’assaig i amb un “ala, provem més lent”, repassava l’escala i molt poc a poc, es dir, en tres minuts, l’escala ja apareixia més o menys al temps indicat.

A l’eixida del concert del Palau vaig anar a parlar amb Morellà, va comentar que a poc a poc ja anàvem reconstruint als assajos la història de “Otelo y Desdémona” (segon moviment de la peça). Es tracta de la conspiració del marit que sap que la seua dona li enganya. Hi ha la ira, la ràbia continguda i també un monòleg d’Otelo amb el bombardí que estava representat magisltralment per Julián. Conèixer la història ens ajudava a representar aquests sentiments que tots podem imaginar.

Tenim la sort de tindre un director que convertix la tensió harmònica en un fet amb un comportament natural, però com que estem acostumats a que les tensions siguen interpretades de forma tan artificial amb uns ritardandos tan forçats i unes cares d’extrenyiment tan rares, quan les sentim de forma natural, és dir de forma humana, ho vegem com un fet extraordinari, però no és extraordinari, és simplement natural. Sols cal escoltar tota la secció lenta de “La música de les Esferes” fins al solo de trombons (Genial! si podeu vore el Dvd mireu les cares de la gent).

Anant a dinar la gent li deia a Morellà que tenia una banda que tenia un só d’orquestra. Un só orquestral perquè teníem unes seccions piano molt delicades que les férem realment piano sense perdre l’atenció, un só orquestral perquè teníem una compensació entre tota la banda fruit de que tots no sols sabíem la música del nostre paper, sinó la música que feien els demés en cada moment, un só d’orquestra per que tocàrem amb precisió i amb cura, per que tocarem amb pes i confiança.

Ie! No se penseu que som perfectes, encara queda molt de camí però al menys ja tenim la roda bona. Recordem aquestes coses màgiques per a no perdre el gir.

Per molts anys: Uh, Oh, U-ni-ó!

Quan els sants ajuden...
per Ximo Estal Herrero

 
Recorde quan guanyàrem el Certamen de la Diputació el 21 d'Abril, dia de Sant Anselm de Canterbury, com ens ensenyà el nostre company Carlos Yago. Aquell sant, de tants assajos com feu, acabà descolorit per la pluja i els passatges que tantes i tantes voltes repetiem... No podem dir que ell fera tota la faena (perquè jo no el vaig veure tocant..), però de ben segur que aquell dia del Palau estava gaudint de la millor interpretació que en tant de temps li haviem oferit i el resultat no podia ser un altre que la victoria...

Ara bé, set mesos després, Santa Úrsula respirà tranquila al veure com també, després de patir-nos i de rebre aigua per tots els costats (acabà igual de descolorida que Sant Anselm..), feiem una actuació molt més que digna i, a la fi, aconseguiem estar tots junts (per primera vegada) dalt de l'escenari...

He de reconéixer que el dia que vaig passar a Xest, fins a la entrega de premis, no fou el millor de la meua vida: nervis, tensió, menjar-se el cap pensant com ho han fet les altres bandes o quins seran els gustos del jurat...A més a més l'espera s'em feia interminable i la primera secció no acabava mai... Mirava al meu voltant i les cares de la gent eren semblants a la meua, ningú sabia que anava a passar i tots esperàvem impacients els resultats. Per a acabar-ho d'arreglar ens havien arribat rumors que no anava a ser una bona nit per a nosaltres i això m'impacientà un poc més.

Dos minuts abans de la entrega dels premis vaig fer una última valoració per a mi mateix: ho haviem fet de categoria, però els de les altres bandes no eren qualsevol cosa i de sobte em vingué el presentiment que no anàvem a guanyar...

Una volta s'havien dit els resultats de la tercera secció arribà la nostra: segon premi...Sociedad...bé, no haviem quedat els últims. Això hauria suposat un colp molt dur després de tant d'esforç. Només era capaç de sentir paraules soltes i ja arribava la següent puntuació...primer premi...Agrupación...la meua desolació es tornà eufòria. Finalment es sentiren les paraules màgiques: Primer premi i Menció d'Honor a la Unió Musical l'Horta de Sant Marcel·lí.

Era la primera vegada que m'alegrava d'equivocar-me, haviem tornat a guanyar i aquesta volta ens haviem desfet del mal record del 2000. Durant la cel·lebració, i no sé ben bé per què, Santa Úrsula passà pel meu cap, eixa imatge esborronada que penjava d'una de les columnes del pavelló...Primer Premi, al Certamen de Xest, la millor banda del País Valencià...Nosaltres fèrem una tasca increïble, però i Sant Anselm i Santa Úrsula?

U-O U-NI-Ó!!!
per Naira Rodrigo Ojeda

No he pogut evitar-ho; jo, que ara vaig d'ací a allà, que mai no estic a València, i quan estic, estic a altres coses que m’interessen mil voltes més que passar-me les hores al pavelló assajant; jo, que despotrique cada concert del que no puc escaquejar-me…jo, que ja no em considere clarinetista…no he pogut evitar-ho: m´he emocionat.

Quan Morellà em va demanar tant insistentment que per favor anara al Certamen perquè no hi havíen clarinet federats, vaig pensar: “mare meua, i no soc capaç de dir que no…” I encara i així, el passat Certamen d’abril, ho he de reconeixer, em va fer sentir com si tinguera 16 anys i acavarem de guanyar el Certamen Provincial a la tercera secció; tot un flasback.

Però el passat diumenge, a Xest, no sé, va ser màgic. Em venen quatre moments molt nítids al cap:

-La espera just abans de tocar, fora del paraninf, on cadascú exterioritzava els nervis com podia. Jo no podia parar de fer coses (estupideses, més be) perque si em parava a pensar…buf! jo soc així. I uns per altres acavarem fent poses per a fotos vertaderament simpàtiques. Per cert…on estan eixes fotos??? De veres que valen la pena.

-Durant el concert, els moments que jo no tenia música i podia dedicar-me a mirar els meus companys…i veia les caretes; no m’oblide de la cara del meu germà Carles, quan terminarem de tocar i l’auditori trencà en crits i aplaudiments…el seu somriure tímid entre orgullós i aliviat. I tots els músics que no pujaren a tocar i estaven allà, a primera fila, amb la samarreta dels 25 anys; això és un club de fans! Felicitats per la vostra entrega!

-Després de dinar, quan estavem uns quants músics tirats a l’herba diguent bestiesses de pur nerviosisme i jo pensava “Guanyarà Catral, quedarem segons, però em té igual, perquè podem estar satisfets, no ho podíem fer millor” i de sobte, li dic a Mariló: “No crec que guanyem, però…t’imagines que guanyem? Qué puntazo, eh?!” I ella contestà: “Jo no ho vull ni pensar. No vull pensar en si guanyem o no. No vull!”
I mireu al final…quin moment, tíos.

-Just abans del premi, quan totes les bandes ens tornarem boges d’esperar i començarem a cridar consignes com la de “U-O U-NI-Ó!” (però quina tonteria més gran i la de vegades que la repetirem!) i el moment “todos a una haciendo la ola” que va creuar 8 voltes el auditori. Absolutament genial.

La nit d’abans vaig arribar a casa tard, i quan tanque la porta del carrer, sent una veu somnolenta que diu: “Naira, no t’oblides del Certamen, demà s’hem d’alçar pronte, et despertaràs?” ho veieu? jo per ahí i Carles preocupat per si ens dormíem...

Crec que és aixó el que més m’ha emocionat de participar al Certamen:veure als músics més jovens/nous viure-ho tan intensament. És la nova generació de músics de la banda la que ens fa recordar allò que sentirem fa anys, i per ells m´he sentit involucrada, perque m’han contagiat, no sé. Per això ara dic que ha valgut la pena i que sí, soc clarinetista (a temps parcial!) i sí, de la Unió Musical l’Horta.

Enhorabona a tots i gràcies per fer-me sentir allò que havia oblidat: que jo també vaig tindre 16 anys i ara tinc 23, i només vull dir: U-O U-NI-Ó!!!

Polémica innecesaria
per Jesús García


Como músico de la banda, perdón, de la mejor banda de la Comunidad Valenciana en segunda sección 2007, no puedo quedar impasible, Dios sabe que lo he intentado, ante la polémica que se ha suscitado en torno a la buena o no, actuación del jurado del XXIX Certamen de bandas de música de la Comunidad Valenciana.

Después de haber leído y escuchado muchas de las opiniones al respecto, me hago tres preguntas que me inquietan.

Primera. ¿El hecho de que una banda de la capital haya conquistado la Comunidad con su música, molesta?
Segunda. ¿Al dudar de la honorabilidad, respetabilidad y honradez del jurado, se pone en tela de juicio el buen hacer de los músicos ganadores?
Tercera. ¿El pecado capital de la envidia, debería existir entre músicos?

Es triste, muy triste, ver la desunión que hay entre los músicos en esta bendita y gratificante tierra ¿Cómo vamos ha conseguir que a la Comunidad Valenciana, se la recuerde en los años venideros, por sus valores propios, artes, ciencias e incluso fiestas, si no estamos unidos?

Existe un lenguaje universal reconocido por todos los habitantes del planeta. Ese lenguaje es la música, y en esta comunidad deberíamos estar orgullosos de que de ella hayan salidos catedráticos de esta lengua que crearon organizaciones, estamentos y asociaciones tan importantes como La Sociedad General de Autores y Escritores Españoles, creada por Ruperto Chapí Lorente, nacido en Villena. La Filarmónica de New York, creada por José Iturbi Báguena, nacido en Valencia. El himno de nuestra comunidad (reino o región) creado por José Serrano Simeón, nacido en Sueca. Y un largo etcétera que sería imposible de detallar.

En el gran libro de la historia que se escribe día a día figura una fecha, el 21 de Octubre 2007, como el momento en que una banda de música, modesta, olvidada y muy ilusionada. Luchó, se sacrificó y sin el favor de nadie, conquistó.

Esta banda tiene el orgullo de manifestar en voz alta y con la cara muy alta, que ha llegado hoy en día donde ha llegado partiendo de la nada. La Unió Musical L’Horta de Sant Marcel-lí y el barrio donde se creó, deben sentirse pletóricos, y así me consta, de satisfacción, por haber conseguido lo que ninguna banda de la capital de la formula 1, de la Vela y del fuego ha conseguido jamás. Y no hacer caso de aquellos que con sus dudas, ignorancia y pecado capital, ensucian el buen nombre de la música, que valencianos ilustres, dieron a conocer en el mundo entero.

 

Galeries de Fotos:

Ací teniu recopilades 500 fotos dels assaigs previs al Certamen, del mateix dia a Xest i de la festa de després. Agraïm a tots aquells que ens heu fet arribar les vostres fotos (Lucía, Mª Carmen, Ximo, Dani, Tomás...). També hem afegit les fotos del Soparot de celebració tretes de la revista digital del Barri barriosanmarcelino.es. Punxeu en aquest enllaç:


Galeria de fotos del Certamen de Xest


Galeria de fotos del Soparot

 

Articles relacionats:

de uniomusicalhorta.com
XXIX Certamen de Bandes de la Comunitat - compte arrere
1er Premi i millor Banda de la Comunitat!!!
de barriosanmarcelino.es
La Mejor Banda de la Comunitat Valenciana, la del Nostre Barri
Article d'opinió: "Otra Vez, Señora Alcaldesa"
La Unió Musical L'Horta Guanya el Primer Premi del Certamen de Xest
de Las Provincias
Resultat del Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana
de Qué!
La Banda de San Marcelino rompe el gafe de Valencia
de fsmcv.org
Cheste acoge el Certamen de Bandas de la Comunidad Valenciana
Alfarp, Sant MArcel.lí de València i Almassora triompfen al Certamen de Bandes de Xest

 

Felicitacions:

Des d'ací volem mostrar el nostre agraïment a totes aquestes persones i entitats per fer-nos arribar les seues felicitacions per la nostra actuació al Certamen.

Ximo López i Camps
Secr. de Cultura
BLOC-València

Benvolgudes amigues i amics de la Unió Musical l'Horta de Sant Marcel·lí,

En nom del Secretari Comarcal del BLOC de València, Joan Mansanet, i de tota la nostra formació política, vull fer-vos arribar la nostra enhorabona més sincera per l'èxit aconseguit al XXIX Certamen de Bandes de Xest. Creiem que és una magnífica notícia que posa de manifest la vivesa del moviment associatiu a la nostra ciutat i la qualitat de les iniciatives que naixen de la ciutadania. I, al mateix temps, considerem que aquest èxit posa de manifest allò que fa temps que venim denunciant: la dessídia de l'Ajuntament de València i l'escassa atenció que presta a la cultura que es fa als barris i, particularment, a societats musicals com la vostra.

En aquests moments el BLOC de la ciutat de València està en procés precongressual, i en unes setmanes hi haurà una nova executiva, amb un nou equip i nous plans de treball, i farem arribar als nous responsables del BLOC a la nostra ciutat una proposta de reunió amb la vostra associació per donar-vos l'enhorabona personalment i per intercanviar opinions sobre els projectes, problemàtiques i dinàmiques de treball que podem posar en marxa conjuntament.

Una cordial salutació i, de nou, enhorabona i gràcies per dignificar la cultura que es fa a la nostra ciutat.

Raúl J. Sales
Notas de escaleras y patios de luces


Las sillas bien colocadas, las partituras a una adecuada altura y fáciles de leer, una buena disposición en la correspondiente estancia para estar lo más cómodamente posible. Se echa una ojeada a la partitura. Se respira hondamente antes de comenzar y curiosamente, tanto si es un instrumento de viento como si no. Es como un ritual, necesario para la concentración. Un paso previo al expectante silencio.

Cada uno en primer lugar mira su instrumento, después comienza a hacerlo sonar, a realizar ajustes, afinaciones,… un Do por aquí, un Re por allá, y si la puerta de la calle está cerca de la estancia de ensayo las notas se oirán mejor y más fuertes en la escalera, si las ventanas interiores están abiertas, los patios de luces se inundan de solitarias notas, si las galerías mucho o poco abiertas, también por aquí se escapa alguna que otra y si los balcones de par en par, también por aquí salen a pasear.

Hasta a través de las paredes porqué la música no tiene barreras.

El sonido de una trompa se oye en un deslunado, un violín en una escalera, se escucha una trompeta desde Músico Cabanilles, también un saxo cerca de La Rambleta, Un fagot por Sant Marcel.lì, una tuba por PIO IX, oboes por Arzobispo Olaechea, percusión por Salvador Perles, Tomás Sala y PIO X, flautas desde San Vicente a Ingeniero José Sirera y desde la Alquería hasta el Bulevar.

E Incluso más allá.

Notas, notas y más notas fluyendo por los balcones, entrando por las galerías, flotando en los patios de luces, cruzando nuestras puertas y atravesando nuestras paredes de papel.

Cuerdas, vientos, percusiones.

Ha comenzado el ensayo.

Una vez más, mi más sincera ENHORABUENA.

Carmen García
Dones en Acció

Hola, amigos y amigas.

No podía ser de otra manera, sois los mejores.

Enhorabuena al Barrio San Marcelino y a sus protagonistas - la Banda de la Unión Musical l'Horta.

Seguid invencibles.

Un gran abrazo de Carmen y Angelón.

Auto-Escuela AVAE VIP

Aprovecho la ocasión para felicitar a la Banda y toda su gente.

Muchas gracias por hacer lo que hacéis, y además hacerlo tan bien.

Las noticias nos dan a conocer una y otra vez aquellos que hacen más ruido; en cambio no le dan tanta repercusión a los que hacéis buena música.

Nos tenéis a vuestra disposición.

The Skafeinats

De part del grup de música d'ska-reggae en valencià The Skafeinats, volem donar l'enhorabona a la banda de la Unió Musical l'Horta de Sant Marcel·lí i, en conseqüència, a tota la Unió, per la consecució del Primer Premi de la Segona Secció en el "XXIX Certamen de Bandes de la Comunitat Valenciana" celebrat a Xest el passat 21 d'octubre. És un orgull i una satisfacció que la banda del nostre barri siga una referència no sols a la ciutat de València, sinó també al País Valencià, i com gràcies a aquesta, ha donat fruit a un grup d'amics d'inquietuts musicals i socials que han fet que The Skafeinats siga una realitat i una altra "Unió".

De debó, esperem que les alegries duren molt i vagen a més, perquè el futur és molt bo i l'horitzó cada cop més bonic.

Salut!

Caixa Popular
Inma Veguer i l'equip de l'Oficina S. Marcel.lí

Benvolguts amics:

En nom de Caixa Popular volem transmetre-vos la nostra felicitació més sincera pel premi obtingut per la Unió Musical l´Horta en el XXIX Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana.

Aquest premi suposa un nou reconeiximent públic a l’important treball d’esforç que, des de fa temps, ve desenvolupant l'Unió Musical al nostre barri.

En nom dels meus companys i companyes de Caixa Popular, volem fer extensiva la nostra enhorabona a tots els components de la Unió.

A tots i a totes, moltes felicitats.

Associació Musical de Benicalap
Rafael López, President

Amics de l'Horta Sant Marcel.lí: en el meu nom i en el de tota la Agrupació Musical Benicalap rebeu la nostra felicitació pel gran éxit aconseguit al Certamen Autonómic. És el merescut guardó al treball seriós i ben fet,  una gran noticia i un exemple per a les bandes de la nostra ciutat.

Un fort abraç i enhorabona.

 

Felicitacions que hem rebut en paper

Punxeu damunt les imatges per veure-les en gran.


Associació de Veïnes i Veïns del Barri Sant Marcel.lí

Falla Arquebisbe Olaechea - Sant Marcel.lí

Falla Enginyer Josep Sirera - Pius IX

Societat Ateneu Musical del Port

Centre de Música i Dança de Nazaret

Sociedad Unión Musical "La Constancia" de Catral

Unió Instructiva Musical "La Esmeralda" d'Almassora

Societat Protectora Musical "La Lira" d'Alfarp

Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Comunitat Valenciana

Federació d'Associacions de Veïns de València

Generalitat Valenciana
Conselleria de Cultura

Ajuntament de València
Regidoria de Cultura

Ajuntament de València
Grup Socialista

Diputació de València
Àrea de Cultura

Diputació de València
Grup Socialista

 

Comunicat de la FSMCV i resposta de la UMH:

A continuació teniu el comunicat que va fer la FSMCV com a explicació de la seua absència en l'entrega de premis al Certamen de Xest i la carta que des de la Junta Directiva de la UMH li vam fer arribar com a resposta:

 

 

Camí fins el Certamen:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
17 de setembre 18 de setembre 19 de setembre 20 de setembre 21 de setembre 22 de setembre 23 de setembre

GENERAL
22.00 h

FUSTA
22.00 h

GENERAL
22.00 h

METALL I PERCUSSIÓ
20.00 h

GENERAL
22.00 h

CONCERT  FESTES AL BARRI
18.00 h

 

24 de setembre 25 de setembre 26 de setembre 27 de setembre 28 de setembre 29 de setembre 30 de setembre
METALL
22.00 h

CLARINETS, FLAUTES I OBOÉS
22.00 h
AL SARA

PERCUSSIÓ
22.00 h
SAXOS ALTS I TENORS
22.00 h
AL SARA
GENERAL
22.00 h
PROCESSÓ A CATARROJA
21.00 h

 

1 d'octubre 2 d'octubre 3 d'octubre 4 d'octubre 5 d'octubre 6 d'octubre 7 d'octubre
GENERAL
22.00 h
CLARINETS
22.00 h
AL SARA
GENERAL
22.00 h
METALL
22.00 h
  GENERAL
16.30 h
FESTIVAL A ALDAIA
8 d'octubre 9 d'octubre 10 d'octubre 11 d'octubre 12 d'octubre 13 d'octubre 14 d'octubre
GENERAL
22.00 h
FUSTA
22.00 h
AL SARA
GENERAL PALAU
21.00 h
GENERAL PALAU
21.00 h
GENERAL PALAU
21.00 h
CONCERT BENÈFIC AL PALAU
19.30 h
 
15 d'octubre 16 d'octubre 17 d'octubre 18 d'octubre 19 d'octubre 20 d'octubre 21 d'octubre
GENERAL PALAU
21.00 h
FUSTA
22.00 h
AL SARA
METALL
22.00 h

GENERAL PALAU
21.00 h

GENERAL PALAU
21.00 h

GENERAL
PALAU
19.00 h

CERTAMEN
XEST